El 24 d´octubre l´Església celebra la festa
de Sant Antoni Mª Claret, nascut a Sallent el 1807, al si d´una família
cristiana dedicada a la indústria tèxtil. Als 12 anys, com tots els xiquets, va
començar a treballar al teler familiar i degut a la seua bona traça va ser
enviat a Barcelona a perfeccionar l´art del tèxtil. Tot i que no deixà la missa
dominical i el rosari, la seua religiositat es va refredar. Uns desenganys i,
sobretot aquelles paraules de l´Evangeli: "De què li serveix a un guanyar
tot el món si al final perd la seua ànima?", el va fer reaccionar, i
malgrat les ofertes de son pare perquè tinguera la seua pròpia fàbrica, Antoni
ingressà al Seminari de Vic, amb la idea de fer-se cartoixà, que anà
desapareixent, mentre naixia en ell el desig de ser missioner i evangelitzador.
El 13 de juny de 1835 va ser ordenat prevere,
fent-se càrrec de la parròquia del seu poble. La tensió entre liberals i
carlistes va fer que Antoni deixara Catalunya i s´oferira a Roma, a Propaganda
Fide, encarregada de l´obra evangelitzadora de l´Església. Allí va fer els
exercicis espirituals i inicià el noviciat amb els jesuïtes. Però una malaltia
va fer que deixara la
Companyia de Jesús.
De nou a Catalunya, on li va ser confiada la
parròquia de Viladrau, Antoni començà a oferir missions i exercicis als pobles
del voltant. Així, entre 1843 i 1847 recorregué tot Catalunya, anant de poble
en poble com a Missioner Apostòlic, predicant la Paraula de Déu, sempre a
peu i sense acceptar diners o regals.
Malgrat la seua bondat, hagué de sofrir
persecució política i difamació. Antoni descobrí diversos mitjans
evangelitzadors, com la publicació de devocionaris i opuscles dirigits a
capellans i a laics i, amb aquest objectiu fundà la Llibreria Religiosa.
També promogué confraries. Però degut al clima enrarit que hi havia, el bisbe
l´envià a Canàries.
De retorn a Catalunya, el 16 de juliol de
1849, i amb 5 capellans més, Antoni fundà al Seminari de Vic la Congregació de
Missioners Fills de l´Immaculat Cor de Maria, la seua gran obra
evangelitzadora.
L´11 d´agost de 1849 va ser nomenat
arquebisbe de Santiago de Cuba, on Antoni descobrí l´explotació i l´esclavitud
i la descristianització del poble. Promogué campanyes missioneres, fundà amb Mª
Antònia París les Religioses de Maria Immaculada, lluità contra la pobresa i
l´esclavitud i fundà biblioteques i cases per a xiquets pobres.
El 1877 la reina Isabel II el nomenà
confessor, i Antoni hagué d´anar a Madrid. A la capital, vivint de forma pobra
i austera, intensificà l´activitat apostòlica visitant presos i malalts i
predicant. Per la seua independència política es creà moltes enemistats. Degut
a la revolució de 1868, Antoni, acompanyant la reina deixà la cort. Participà
en la preparació del Vaticà I i refugiat a Prada, al costat del monestir de
Cuixà, hagué de fugir dels seus perseguidors fins al monestir de Fontfreda, on
morí el 24 d´octubre de 1870. Devot de la Mare de Déu i de l´Eucaristia, fou canonitzat pel
papa Pius XII el 1950.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada